Ucraïna: els refugiats oblidats d’Europa

Ucraïna: els refugiats oblidats d’Europa

12/04/2016 - 11:58

Redacció

Dades. Els desplaçats pel conflicte a l’exrepública soviètica són el col·lectiu més nombrós de refugiats a Barcelona i el segon sol·licitant d’asil a l’Estat.

El conflicte armat que va esclatar a Ucraïna l’abril del 2014 ha desencadenat un èxode de refugiats al cor d’Europa, el primer des que van acabar les guerres dels Balcans. Un any després, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) calculava que 2 milions de persones havien hagut de marxar de casa seva de manera forçada: 1,2 milions s’havien desplaçat dins del país i més de 800.000 s’havien refugiat als països veïns, especialment a Rússia.

Molts ucraïnesos han buscat protecció als països membres de la Unió Europea (UE), i una part hi ha demanat asil. El 2014 ho van fer 14.040 persones, una mitjana de prop de 1.200 cada mes, una xifra molt superior a les 90 peticions mensuals de l’any anterior. El 2015 van ser prop d’un 50% més: un total de 20.830 persones, 3.345 de les quals van sol·licitar asil a l’Estat espanyol, el tercer país en nombre de peticions.

En general, els països de la UE han rebut els refugiats d’Ucraïna amb molta fredor. L’exrepública soviètica no forma part de la llista comuna de països segurs que proposa adoptar la Comissió Europea, i només el Regne Unit, Bulgària i Luxemburg el consideren un país no perillós. Tot i això, es triga a estudiar les peticions d’asil i es rebutja la majoria sobre les quals es pren una decisió, al voltant de tres de cada quatre. La teoria és que el conflicte pot millorar i que només afecta una part de l’enorme territori del país, l’est, per la qual cosa la població civil es pot refugiar internament.

El Govern central s’ha pronunciat només sobre 110 de les 4.225 peticions d’asil d’ucraïnesos i les ha rebutjat totes.

L’Estat espanyol va ser l’any passat la tercera destinació dins de la UE dels sol·licitants d’asil ucraïnesos, després d’Alemanya i Itàlia. Tot i que atrau habitualment pocs refugiats, a l’Estat hi resideix una comunitat originària d’aquest país que supera les 90.000 persones, moltes de les quals van començar a arribar-hi per treballar en la construcció o en l’agricultura quan Ucraïna va assolir la independència el 1991, després de la dissolució de l’URSS.

El fet que ja disposin d’una xarxa de suport pot haver incrementat les peticions d’asil. El 2014 van demanar protecció 890 persones, i l’any següent, 3.345, gairebé quatre vegades més, cosa que va situar els ucraïnesos com el segon col·lectiu de sol·licitants d’asil a l’Estat després dels sirians i el primer a Catalunya, la comunitat autònoma on presenten més peticions, un 28% del total el 2014, la majoria a Barcelona.

Cap d’aquestes 4.225 persones encara no ha rebut protecció. El Govern central aplica als sol·licitants d’asil procedents d’Ucraïna, com als de Mali, l’anomenat criteri de prudència, que consisteix a no assumir-ne la responsabilitat i a esperar i veure si es resol el conflicte que ha originat la fugida. Al llarg dels darrers dos anys, i segons dades d’Eurostat, el Ministeri de l’Interior ha pres una decisió sobre només 110 sol·licituds i les ha rebutjat totes.

Tot i la restrictiva política d’asil espanyola, els ucraïnesos segueixen arribant a l’Estat pel seu compte buscant protecció. Sovint ho fan amb família i amb menors: una de cada quatre de les persones que hi van sol·licitar asil el 2014 procedents d’aquest país tenia menys de 18 anys.

A Barcelona, on resideix una comunitat de prop de 3.400 ucraïnesos, són el primer col·lectiu de refugiats atesos pel Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER). El SAIER en va atendre 258 el 2014 i 653 l’any passat. Durant el primer trimestre del 2016, ha estat un cop més la primera nacionalitat de les 600 persones refugiades a les quals ha donat suport.