Barcelona
Ciutat Refugi Ajuntament de Barcelona

Un matí qualsevol a les oficines de la Xarxa 9 Barris Acull. Persones nouvingudes de totes les nacionalitats passen per aquest espai d’un dels districtes amb més diversitat de tota la ciutat. Algunes, per demanar informació sobre recursos, però també hi trobem joves que assisteixen setmanalment a classes de castellà i parelles que són assessorades sobre com obtenir algun document. Es tracta d’uns serveis que han esdevingut imprescindibles en un territori que és terra d’arribada de persones immigrades i refugiades.

Immigrants d’ahir que acullen immigrants d’ara

El que fa de la Xarxa 9 Barris Acull una entitat reconeguda i molt estimada al barri és que l’han creat els mateixos veïns i veïnes, persones que, conscients de què significa emigrar i arribar a un lloc desconegut i sovint hostil, van decidir facilitar la vida a les noves onades de persones nouvingudes. Lourdes Ponce, que cada dia (cada dia!) treballa de voluntària a l’oficina, ens n’explica els orígens: “Als anys noranta, persones que havien arribat al barri feia dècades i que van lluitar sense descans per convertir-lo en un barri digne es van plantejar que la nova realitat de fluxos migratoris s’havia d’afrontar com més aviat millor. Començaven a sentir els problemes de convivència amb persones nouvingudes d’altres indrets, i un grup d’entitats veïnals va decidir posar fil a l’agulla per contribuir a la incorporació d’aquestes persones a la vida del barri i de la ciutat.” És amb aquest esperit d’acollida que les més de vuitanta entitats de la xarxa es coordinen per oferir suport i crear espais de trobada entre els col·lectius diversos que habiten el territori.

“Volia fer una activitat voluntària en un barri que desconeixia però que és on hi ha el futur, el futur divers i més complex socialment”

Voluntariat amb qui es pot comptar

La Lourdes no és l’única voluntària, tot i que sí que és la més antiga i implicada de tot el voluntariat que treballa a la xarxa. Segons la coordinadora, Ro Cuevas, el voluntariat cobreix el 50% de les hores d’atenció i organització que es necessiten per tirar endavant totes les activitats del centre.

Una altra d’aquestes persones és Alfons García, que dedica dos matins cada setmana a ensenyar castellà a homes i dones que necessiten unes habilitats bàsiques de la llengua per conviure i buscar feina.

L’Alfons ha estat professor tota la vida, d’aquells que estan compromesos i implicats a fer de l’educació un veritable igualador social. Després d’anys de participar directament en política, explica: “Volia fer una activitat voluntària en un barri que desconeixia però que és on hi ha el futur, el futur divers i més complex socialment.”

Els seus mètodes d’ensenyar, segueix explicant l’Alfons, són semblants als mètodes de Paulo Freire, pedagog i referent de la política alliberadora i l’educació transformadora. Així, l’aprenentatge de la llengua és vivencial, i es fa al voltant de les aportacions de l’alumnat. El teatre, els jocs de rol i l’oralitat són les eines amb què treballen i aprenen la llengua necessària per a les situacions quotidianes (com quan els aturen per demanar-los els papers, quan van a comprar, quan tenen una reunió a l’escola, etc.).

Territori molt divers

Aquesta metodologia viva i flexible per ensenyar el castellà és imprescindible en grups classe molt diversos i volàtils. La coordinadora de l’entitat explica que els orígens de l’alumnat són molt diversos, no només culturalment, sinó també pel grau de coneixement d’altres llengües europees, cosa que pot ajudar a accelerar el procés d’aprenentatge. D’altra banda, la continuïtat de l’assistència a les classes a mitjà i a llarg termini és molt difícil, perquè els processos de vida són molt canviants: hi ha alumnes que troben feina, altres deixen d’assistir quan han assolit les 45 hores obligatòries per demanar l’arrelament i altres simplement canvien de lloc de residència.

Florence Ligama i Mohamed Loukili són dos dels alumnes de l’Alfons, i tot i que fa mesos que viuen a Barcelona, els està costant llançar-se a parlar el castellà. Es nota que estan motivats i que s’ho passen bé a la classe. De fet, més enllà de l’aprenentatge de la llengua, consideren que l’espai és socialment molt agradable. Nigèria i el Marroc, respectivament, són els seus països d’origen, però tots dos coincideixen que el seu futur és a Barcelona, a Nou Barris, i dediquen esforços a integrar-se en l’entorn.

La xarxa, doncs, treballa la convivència i la interculturalitat per promoure actituds i comportaments que evitin la discriminació i que reforcin la convivència en la diversitat.

Sopes i altres punts de trobada

La Xarxa 9 Barris Acull té una llarga trajectòria d’intervenció social i comunitària amb persones immigrants en el teixit veïnal del districte, a través de les classes de castellà, l’assessorament jurídic i l’acompanyament en la primera acollida, a més del treball en xarxa amb les entitats que aplega. Però, a més, treballen la convivència i la interculturalitat per tal de, com diu la coordinadora, “promoure actituds i comportaments que evitin la discriminació i que reforcin la convivència en la diversitat”. Es fan moltes activitats, però la que aplega i mobilitza més energies és el Festival Sopes del Món, que se celebra des del 2004 i en què l’any passat van participar 160 cuiners i cuineres i uns tres mil assistents, “menjadors i menjadores” de sopes. “La sopa és un plat present en totes les cultures i alhora representa la barreja, la diversitat i les coses que tenim en comú, dins aquesta heterogeneïtat”, continua Ro Cuevas.

Més enllà de les necessitats del dia a dia, la xarxa també organitza cada any les Jornades 9 Barris Acull, un espai de reflexió i debat sobre temes d’interès entorn de la convivència i els drets.

Amb el lema “Sí a la convivència”, es va crear un moviment de les entitats del barri i de la resta del territori per defensar el dret dels veïns i veïnes a tenir un lloc on practicar la seva fe religiosa

Experiències positives de convivència

No es pot acabar de parlar de la Xarxa 9 Barris Acull sense esmentar el procés per a l’obertura de la mesquita del carrer del Japó. L’inici d’aquest procés va ser convuls. Tot i que la mesquita era necessària per la nombrosa població musulmana del barri, la proposta va ser vista amb molt recel i fins i tot amb oposició per una part dels veïns. Amb el lema “Sí a la convivència”, es va crear un moviment de les entitats del barri i de la resta del territori per defensar el dret dels veïns i veïnes a tenir un lloc on practicar la seva fe religiosa, que va acabant donant fruit. (Cal recordar que el dret de culte és un dret legalment reconegut.) Ara la mesquita del carrer del  Japó és una realitat, i una realitat no contestada. La Lourdes creu que l’experiència del carrer del Japó va confirmar que les lluites veïnals no poden cessar mai i que la cohesió del teixit associatiu de Nou Barris és un tresor per a aquestes lluites.