Barcelona
Ciutat Refugi Ajuntament de Barcelona

Massoud Sharifi Dryaz és un kurd procedent de l’Iran, un dels quatre països en què es divideix el Kurdistan original, d’on va marxar fa més de deu anys per estudiar a París. Allà va fer un doctorat en sociologia, i ara fa cinc anys que viu a Barcelona. Des de la posició de professor associat a la Facultat de Sociologia de la UAB, aquest expert en migracions ens parla del que coneix de primera mà del Kurdistan, com els desplaçaments de població entre els diferents països amb població kurda, i dels estudis que ha fet sobre moviments socials.

Quan estudiaves els moviments socials kurds, hi vas trobar paral·lelismes amb moviments europeus?

Vaig fer la meva tesi sobre els diferents nivells d’implicació en els moviments socials kurds, que van des de l’entrada en una associació fins a la lluita armada. I, especialment, sobre com afectaven aquestes formes de compromís les vides personals i la societat en general. En definitiva, volia estudiar per què la gent es mobilitza i es desmobilitza, i com ho fa. El que vaig observar és que la inexistència d’uns espais democràtics on poder expressar-se lliurement porta a decisions d’entrada i de sortida dels moviments socials diferents de les que es donen aquí. A Europa el concepte de moviment social està molt restringit a unes característiques específiques, però en contextos d’opressió pren uns camins diferents.

Com es viu la identitat kurda quan està dividida en quatre països (Iraq, Iran, Síria i Turquia), cadascun dels quals mostra una tolerància diferent envers aquesta identitat? Les persones kurdes es movien d’acord amb el grau de llibertat d’expressió de cada país? 

Abans d’entrar en aquesta qüestió, vull aclarir que el Kurdistan no ha sigut mai un estat, però des de fa milers d’anys el territori kurd ha estat identificat com a tal pels altres pobles del voltant. Després de la Segona Guerra Mundial, quan hi ha mobilitzacions kurdes, aquestes mobilitzacions es produeixen en gairebé tots quatre estats, però sense gaire consciència de les fronteres. No era un sol moviment, sinó diferents actors amb pretensions diferents però que mantenien el contacte, perquè les fronteres d’aquella l’època eren molt més líquides o flexibles.

Al final dels anys vuitanta, quan es va produir el genocidi kurd a l’Iraq, on van ser assassinades més de cent vuitanta mil persones, moltes persones que fugien van arribar a l’Iran. Allà van trobar en les famílies kurdes iranianes un sostre i menjar durant un període llarg de temps.

En definitiva, es tracta de moviments marcats per conflictes molt durs. Si no són perseguits, els kurds estan molt arrelats al seu territori i no canvien de zona fàcilment. 

Els col·lectius kurds s’han anat dotant d’altres mecanismes de protecció i d’autoprotecció, com el suport comunitari, l’ajut mutu o el control dels territoris

I si parlem de Síria, l’experiència de la “Revolució de Rojava” quins orígens té?

Crec que té una relació molt propera amb la relació històrica dels kurds amb els estats. Per al poble kurd l’estat no ha representat mai el que se suposa que ha de ser, un ens que ens proporciona seguretat, al contrari. Així, els col·lectius kurds s’han anat dotant d’altres mecanismes de protecció i d’autoprotecció, com el suport comunitari, l’ajut mutu o el control dels territoris. I l’autogestió i les maneres de governar-se que s’han desenvolupat a Rojava durant aquests anys també tenen orígens llunyans: ja entre els segles XII i XVII, els emirats kurds s’organitzaven de manera descentralitzada, col·laboraven entre ells, però tenien una autonomia completa. De totes maneres, també vull insistir en el fet que la majoria dels moviments kurds són de base d’esquerres, i quan hi ha hagut les eines per controlar i gestionar un territori com ara a Síria, és normal que s’hagi dut a terme amb aquesta horitzontalitat i participació de la gent.

A partir dels anys seixanta i setanta les dones kurdes comencen a entrar en els moviments socials kurds

Pel que fa a la mobilització de les dones kurdes, com expliques la preeminència de les dones en la lluita precisament en un entorn poc feminista, per dir-ho d’alguna manera? 

M’ho pregunten sovint, i tinc una hipòtesi que estic intentant demostrar a través dels meus estudis. El poble kurd no respecta especialment els drets de les dones, al contrari, les dones kurdes estan oprimides. Però les característiques de l’economia del Kurdistan fan que les dones tinguin molta més presència en l’esfera pública que la resta de pobles de l’Orient Mitjà. Es tracta d’una zona molt agrària, i les dones participaven en les tasques del camp, alhora que feien les de cura, per descomptat.

Per acabar, hi ha una part que prové de la renovació ideològica marxista dels anys seixanta i setanta. A partir d’aquelles dècades les dones van anar entrant en els moviments socials i de lluita kurds. La voluntat de les dones d’entrar en l’espai tradicionalment dels homes xoca contra la discriminació que hi pateixen. Però amb el temps i l’increment del número de dones dins els moviments, s’hi van fent fortes i comencen a qüestionar com són tractades i a reivindicar el seu lloc en els espais de decisió. Així, quan sorgeix la Revolució de Rojava, ja hi havia una potent base de dones kurdes que s’hi van comprometre, i amb la guerra, a primera fila.

En quina situació es troba aquesta organització democràtica i feminista amb la intervenció turca als territoris del nord de Síria?

No vull ser gaire pessimista, i per això no vull dir que no hi ha esperança, però és cert que, quan una estructura no està legitimada per un estat, és difícil fer-se sentir, i per tant, hi ha molts avenços en perill. En general diria que la intervenció turca als territoris kurds del nord de Síria posa en perill una gran experiència de democràcia horitzontal i autogestió.

Quin futur preveus per al poble kurd?

Avui dia els estats tenen cada cop més dificultats per mantenir les opressions amb les eines tradicionals. L’existència d’una societat civil global, gràcies a la comunicació digital, fa que la causa kurda, com altres causes, s’estengui lluny de les fronteres del conflicte. A Barcelona, per exemple, tot i que a la ciutat només hi ha entre vuitanta i cent persones kurdes, existeix una comunitat molt més extensa, perquè molts barcelonins ens donen suport i es mobilitzen aquí amb nosaltres i per nosaltres.

El problema que té el sistema d’acollida és que desresponsabilitza les administracions

Què et sembla com a sociòleg el sistema d’acollida espanyol?

Per fer-ho curt, crec que el problema que té el sistema d’acollida és que desresponsabilitza les administracions. El fet que les competències siguin de l’Estat espanyol però l’atenció i l’acollida real siguin locals i es facin a través d’entitats acaba allunyant molt els centres de decisió real de les situacions de les persones sol·licitants de protecció internacional i, per tant, dilueix les responsabilitats.