Barcelona
Ciutat Refugi Ajuntament de Barcelona

A El Salvador, Hondures i Guatemala, l’anomenat ‘Triangle Nord de l’Amèrica Central’, fa dècades que els conflictes violents se succeeixen gairebé sense treva i són els països del món amb un índex més alt de violència i d’homicidis fora de context bèl·lic. A Espanya, durant el 2018, van demanar protecció internacional prop de cinc mil persones procedents del Triangle Nord. A aquestes persones s’haurien d’afegir les que, tot i haver marxat a causa de la violència, no demanen asil perquè ni saben que hi tenen el dret. Segons l’entitat Europa Sense Murs, conèixer els contextos i els orígens de les guerres i de la violència actual de les ‘maras’ és una necessitat imperiosa per a aquelles institucions que, d’alguna manera, estan en contacte amb les persones refugiades o migrants procedents d’aquella zona.

“Conèixer els contextos i aprofundir una mica en les arrels que han empès tantes persones, ja des dels anys setanta o vuitanta fins avui, a desplaçar-se, a deixar tota la seva vida al darrere, és quelcom imprescindible si realment volem tenir cura dels seus processos aquí”, explica Gaby Poblet, antropòloga experta en migracions internacionals, fundadora i directora d’Europa Sense Murs. Per aquest motiu va posar en marxa una sèrie de formacions i seminaris per a tècnics públics, tècnics d’acollida, d’entitats, periodistes i persones de qualsevol perfil que tinguin alguna relació amb les persones migrants provinents de la zona. El seminari “Del Triangle Nord a Catalunya, migració forçada, violència i dret d’asil” fa un recorregut per la història econòmica i social dels tres països que formen el Triangle Nord, però també aboca el coneixement i l’experiència de Poblet d’anys de relació amb persones migrants procedents d’allà, principalment dones que treballen en el servei domèstic.

La oligarquia de Centreamèrica, abans de preocupar-se pel seu propi país, s’ha dedicat durant més d’un segle a delmar-lo

Els fils econòmics darrere els conflictes

“Les empreses multinacionals bananeres són, sens dubte, la base dels conflictes de Centreamèrica fa més d’un segle”, afirma contundent Poblet. Allà es va instal·lar la primera multinacional, la United Fruit Company, que a més es va apropiar de milers d’hectàrees de terra a canvi de construir-hi el ferrocarril. S’hi va consolidar una oligarquia molt petita que encara domina empreses i terres i n’és la propietària, i que, abans de preocupar-se pel seu propi país, s’ha dedicat durant més d’un segle a delmar-lo. Anys després, sota l’ombra de la Guerra Freda, que es materialitzava en guerres calentes a Centre Amèrica, l’oligarquia ha estat la mà negra darrere de cops d’estat, finançament de paramilitars, tràfic d’armes i drogues. Petits països amb gran valor per a la indústria agrícola i extractiva els quals han acabat arrasant.

“Els joves deportats dels EUA van replicar el model de pandillas“

Conflictes en bucle: les migracions dels vuitanta, origen de les d’avui.

Les guerres internes i interconnectades dels anys vuitanta van ser la causa de la migració forçada de població centreamericana cap als Estats Units. En total, estem parlant de més de dos milions de desplaçats i desplaçades. L’aplicació de polítiques restrictives d’immigració, el no reconeixement del dret d’asil  i la gairebé inexistència de programes d’integració van fer que especialment els joves salvadorenys comencessin a integrar-se en les pandillas ja més establertes al país, com la mexicana Barrio 18. “La creació de la Mara Salvatrucha 13, formada principalment per joves procedents d’El Salvador no es va fer esperar. Però el Govern dels Estats Units va encetar operacions que s’han anat reproduint al llarg dels anys, deportant membres de les bandes, expulsant-los i tornant-los als seus països d’origen”, segueix explicant Poblet. Una autèntica exportació de les maras que ha fet que a la inestabilitat política dels estats centreamericans s’hagi afegit aquesta violència per empènyer fluxos de població cap a fora. Els joves deportats van replicar el model de pandillas.

Testimonis per conèixer la realitat de prop

El Diego i la Romi són dues de les persones que han hagut de fugir a causa de la violència i les amenaces de les maras. El Diego, de 23 anys, va veure morir la majoria dels seus amics, tots adolescents i joves. Viure i haver-se de desplaçar per estudiar a través d’una zona “vermella” (una zona en disputa entre dues pandillas) no el podia deixar tampoc exempt d’amenaces, fins que va decidir emigrar i ara és a Barcelona, on ha fet la sol·licitud de protecció internacional. La Romi, enginyera de professió, ens explica una història similar. Era propietària d’un cibercafè, i per aquesta raó va esdevenir un focus d’extorsions i amenaces, i va decidir marxar quan li va ser impossible resistir la col·laboració que li reclamaven les pandillas.

Moltes desconeixien que la violència al seu país d’origen és una de les raons que els dona dret a demanar l’asil

Conèixer per interpretar les necessitats

“Apropar-nos a aquests contextos”, manifesta Poblet, “ens ajuda a poder atendre millor els processos de les persones migrades aquí”. Hi posa un exemple: les dones d’Hondures, El Salvador i Guatemala que han anat arribant en les diferents onades —i que per cert són les persones que netegen les nostres llars i cuiden les nostres persones grans— sovint no demanaven protecció internacional. Moltes desconeixien que la violència al seu país d’origen és una de les raons que els dona dret a demanar l’asil, i ningú les va informar per una manca de cultura d’asil.

A vegades també els conceptes que circulen en les diferents etapes dels processos d’arribada han de ser contextualitzats i ampliats. Per exemple, la corrupció que a vegades s’associa a una causa de moviments migratoris és massa simplista. Quan s’utilitza, en realitat es vol parlar de la manca d’estat, de polítiques de benestar i fins i tot de manca de seguretat, especialment a Hondures, un estat completament fallit. Darrere d’aquesta paraula hi ha molt més: hi ha una vida viscuda entre morts diaris i por permanent, i una desconfiança total en les institucions. Una situació que s’ha de poder conèixer per interpretar les necessitats de les persones refugiades i poder ajudar-les a superar la violència viscuda. Es tracta del seu procés de reparació i de la cura de la seva quotidianitat aquí.

Trencar murs

L’entitat Europa Sense Murs es dedica a la recerca aplicada, formació, incidència i sensibilització per a la millora de les polítiques públiques en el camp de les migracions internacionals, gènere, infància i joventut. Segons Gaby Poblet, les formacions com la d’ara d’“Del Triangle Nord a Catalunya, migració forçada, violència i dret d’asil” —que ha estat finançada pel pla “Barcelona, ciutat refugi”, de l’Ajuntament de Barcelona— són molt necessàries. Per lluitar i treballar per la plena ciutadania de totes les persones migrants cal poder entendre la complexitat de la migració forçada, els processos migratoris i els diferents contextos d’origen.