Barcelona
Ciutat Refugi Ajuntament de Barcelona

Acollir persones immigrants o refugiades és oferir un sostre i uns béns materials mínims, però també és crear vincles afectius i emocionals que cobreixin la necessitat humana de relacions socials i de reconeixement per part dels altres. L’Ajuntament de Barcelona, conscient que l’acollida no és tal si no inclou aquest vessant de vinculació, mitjançant el Pla “Barcelona, ciutat refugi” vol potenciar iniciatives ciutadanes que ajudin a crear lligams amb la nostra societat i compensin en part la pèrdua de la xarxa pròpia, la família i els referents de les persones nouvingudes.

És el cas d’entitats com Punt de Referència o Refugees Welcome, que busquen famílies i persones amb les quals les persones refugiades o migrades puguin conviure un temps per crear vincles amb el seu entorn. Un altre exemple d’això és el conveni signat amb La Intercol·legial, que posa en contacte professionals del mateix sector amb un objectiu clar d’inserció laboral però també per facilitar l’intercanvi i els vincles entre persones d’un àmbit determinat.

La importància dels vincles i del sentiment de pertinença

Un estudi sociològic recent de l’economista Raúl Ruiz Sola, ¿Comunidades de extraños por una sociedad de iguales?, ens pot ajudar a situar l’existència d’aquest tipus de societat organitzada i la necessitat d’extensió, d’aconseguir més implicació, per cobrir les necessitats integrals de les persones nouvingudes. Ruiz Sola no investiga el cas concret de persones migrades sinó, en general, l’emergència de noves formes de vulnerabilitat en el marc de l’actual model capitalista i com la societat hi dona una resposta comunitària.

“La vulnerabilitat i la marginació actuals són molt més complexes que fa unes dècades i tenen moltes més cares: la de qui no té feina malgrat tenir molts títols, la de qui en té però molt precària, la de qui ha passat de treballar en un entorn de treball compartit a treballar sol o sola, etc. A més, el procés d’individualització, fruit de l’emancipació de les estructures col·lectives com, per exemple, la família deixa sense protecció socioafectiva persones que abans no estarien en situació de necessitar retrobar una comunitat per construir-hi vincles”, diu Ruiz Sola.

Estratègies de suport mutu i reciprocitat

Davant aquesta realitat de soledats diverses, han sorgit iniciatives ciutadanes amb una estratègia de suport mutu que generen espais nous de socialització segura. Són espais de pertinença en els quals es troben persones amb procedències diferents que, d’una banda, busquen cobrir unes necessitats materials o laborals per raó de pobresa (com l’enteníem fins ara) i que, d’altra banda, estan mancades d’una xarxa social o d’objectius vitals. Ruiz Sola ho resumeix així: “La paraula que més he sentit repetida durant els anys de la investigació ha estat família: allò que més es valorava de la pertinença a una associació o entitat era el sentiment de sentir-se com una família.”

“Un cas paradigmàtic i que serveix d’exemple per explicar el fenomen”, segueix Ruiz Sola, “és el del Banc Expropiat de Barcelona i d’una dona que hi vaig conèixer fent la recerca. Aquesta dona havia arribat d’Hondures, on havia treballat tota la vida venent roba, per cuidar del seu net mentre la seva filla treballava. No coneixia gairebé ningú a la ciutat, però un dia va entrar per casualitat al Banc Expropiat i va emportar-se una peça de roba d’un rober que hi havia. Això va ser l’inici d’una vinculació amb l’espai i les persones del Banc Expropiat, que va acabar amb la creació d’un grup de dones al voltant de la feina del rober que s’autoorganitza per gestionar la botiga de roba gratis. El grup és molt divers i, com tot el Banc Expropiat, és un punt de trobada de gent activista anticapitalista, però també de persones nouvingudes amb necessitats materials que acaben implicant-se políticament en l’entitat. És un espai de protecció, de reconeixement mutu i de realització personal.”

Aquest és només un exemple que confirma la tesi de l’apropament de grups socials amb diverses condicions socioeconòmiques, polítiques i culturals que han vist en l’agudització de les vulnerabilitats respectives un element comú de contacte i vinculació.

Suport de l’administració

Amb la mirada integral que l’Ajuntament de Barcelona vol donar a l’acollida, aquests estudis permeten entendre realitats ciutadanes que l’administració no pot suplir. “Millorar l’acollida no vol dir només incrementar serveis per a les persones nouvingudes, sinó potenciar i donar suport a espais o entitats de base autoorganitzada que responen a les noves formes del risc social”, comenta Pablo Peralta, tècnic del pla “Barcelona, ciutat refugi”. “I dic ‘donar suport’, però amb un respecte total i sense intromissió en les dinàmiques de les entitats. Estan fent el que des d’una institució no podem fer: crear vincles per facilitar la inclusió en la nostra societat”, afegeix Peralta.

D’altra banda, Raúl Ruiz Sola alerta de la possible burocratització de la implicació de les administracions, però també entén que les dinàmiques (precàries) d’aquests col·lectius no es poden mantenir en el temps sense cap mena de suport.

El proper 1 d’abril Raúl Ruiz Sola explicarà les principals conclusions de la seva tesi i també parlarà del seu projecte Nagual, a través del qual intenta oferir una resposta a les mancances de vinculació de la societat actual, tant si es tracta de població refugiada com de població migrada o autòctona. Tothom hi és convidat.

• Activitat: “La importància del vincle recíproc en els nous contextos de migració i refugi”
• Organitza: Ajuntament de Barcelona, Direcció de Serveis d’Immigració i Refugi, Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
• Dia i hora 1/04/2020, de 18.00 a 19.30 hores
• Lloc: Sala polivalent de l’Espai Avinyó (carrer d’Avinyó, 52, 08002 Barcelona)