Barcelona
Ciutat Refugi Ajuntament de Barcelona

El tractament que fan els mitjans de comunicació de temàtiques delicades, com els drets humans i socials, és una qüestió que preocupa les entitats que hi treballen. Es mouen en el dilema de la necessitat de ser notícia per sensibilitzar i atreure l’atenció sobre les problemàtiques perquè les administracions i la societat actuïn, i l’exigència que la informació sigui verídica i no sensacionalista. Per aquest motiu, SICAR cat, entitat especialitzada en l’atenció a les víctimes del tràfic d’éssers humans, ha organitzat una jornada amb periodistes en què, més enllà d’explicar els conceptes bàsics per clarificar-los, ha proposat una sèrie d’aproximacions al fenomen del tràfic, com ara terminologia, imatges, xifres i altres continguts, que, de fet, són aplicables a altres temàtiques socials i de drets humans.

Primerament, la terminologia adequada

Per començar, comenta Rosa Cendón, coordinadora de relacions institucionals i incidència de SICAR cat, “el terme tràfic d’éssers humans (TEH), en català, ja es confon sovint amb el contraban. El primer té com a objectiu l’explotació sexual o laboral, l’obligació de realitzar activitats delictives, l’extracció d’òrgans o la celebració de matrimonis forçats, entre d’altres. El segon fa referència a l’acció de facilitar l’entrada il·legal de persones per vies no habilitades”.

“Però el problema de terminologia no s’acaba aquí: en castellà, el tràfic (TEH) es diu trata de seres humanos, i el tráfico de seres humanos és el contraban. I si anem a l’anglès, el tràfic és trafficking i el contraban és smuggling. En fi, que només per desentrellar això ja cal fer un gran esforç”.

Per no parlar d’expressions que des de certs mitjans es fan servir per defecte, sense parar atenció a què volen dir en realitat, com és el tràfic de blanques (trata de blancas). Òbviament fa referència a un fenomen molt antic de quan es segrestaven dones europees per portar-les a altres indrets del sud, fenomen que ara més aviat és a la inversa i, de fet, moltes de les persones avui traficades són negres. Tot i així, encara és un terme que s’utilitza sovint.

Compte amb les xifres

Un altre dels reptes amb què es troben les i els periodistes a l’hora d’informar sobre el TEH és el ball de xifres, sobretot quan la política necessita treure rèdits d’algunes actuacions. Les xifres poden ser manipulades o explicades de manera que sembli que el tràfic és d’un determinat volum o d’un altre. Per exemple, explica Cendón, sentim declaracions de polítics pels quals totes les dones que exerceixen la prostitució són víctimes del tràfic i, per tant, el volum és molt alt. Per d’altres, en canvi, només compten com a traficades aquelles persones que han estat obligades amb violència.

Les xifres oficials, d’altra banda, no arriben a ser exactes per la dificultat de la situació de les víctimes: moltes no estan detectades, algunes denuncien, d’altres no; a banda, que requeriria una integració dels criteris dels diferents països que ara mateix no hi és.

“Tendim a pensar que l’explotació només té una forma, la sexual, obviant l’explotació laboral, els matrimonis forçats i el tràfic d’òrgans”

Mites i conceptes establerts

Laia Virgili, responsable de comunicació de SICAR cat, diu que un altre repte és evitar alguns dels mites més arrelats quan es tracta de parlar del TEH, com ara que les víctimes de TEH sempre són dones i nenes, estrangeres i en situació administrativa irregular o que tenen un nivell baix d’estudis, entre d’altres.

També adverteix que tendim a pensar que l’explotació només té una forma, la sexual, obviant l’explotació laboral, els matrimonis forçats i el tràfic d’òrgans, entre d’altres. Totes impliquen violència i violació dels drets humans.

Respecte a conceptes que se solen confondre quan s’escriu o es parla del TEH, Virgili destaca els de víctima potencial versus víctima detectada versus víctima identificada. I, d’altra banda, el pas de víctima a supervivent. En aquest sentit, el qualificatiu de supervivent és la manera d’evitar descriure constantment les persones que han patit aquest tipus de violència (o d’altres) en una situació negativa i de desempoderament.

Com a periodistes, hem de buscar narratives més enllà de la “víctima ideal”

Decàleg per informar

Amb l’objectiu de donar eines als i les periodistes que han de cobrir esdeveniments o investigar sobre el TEH, l’equip de SICAR cat proposa un decàleg del qual destacaríem el següent: recórrer a fonts expertes (persones, entitats i administracions), fer un bon ús de les imatges, evitar sensacionalismes i buscar narratives més enllà de la víctima ideal (podem tenir testimonis de víctimes potencials, per exemple, que poden ser tan informatius com els de víctimes que han patit la violència), entre d’altres. Amb aquesta intenció d’oferir instruments, l’entitat també va crear un perfil de Twitter, @SicarCatPress, per a periodistes, des del qual transmeten informació, però també donen “tocs” d’atenció a mitjans quan consideren que no estan comunicant amb cura.

El tràfic d’éssers humans és segurament una de les temàtiques més complicades per treballar en els mitjans de comunicació i potser per això les reflexions i les propostes de la jornada organitzada per SICAR cat es poden estendre a la majoria de temàtiques socials i de drets humans: la necessitat de fonts expertes i molta cura amb la terminologia i les imatges.