Barcelona
Ciutat Refugi Ajuntament de Barcelona

El periodisme a Mèxic és una professió de risc. Entre els anys 2000 i 2019 han mort 124 periodistes i, segons l’ONG Article 19, el 99% dels assassinats han quedat impunes. Però les morts són només una part de la violència exercida contra els i les professionals de la informació, i només en el context de la campanya electoral del 2018 es van documentar més de 185 agressions relacionades específicament amb la cobertura de les eleccions. Patricia Mayorga i Yaneli Fuentes són dues periodistes mexicanes que han sofert amenaces i violència per exercir la seva professió i informar sobre les accions dels narcotraficants, però també dels poders estatals.

Actualment viuen a Barcelona de manera temporal, acollides pel programa municipal “Barcelona protegeix periodistes de Mèxic”, creat en col·laboració amb l’entitat Taula per Mèxic. Aquest programa els ofereix un acompanyament integral: allotjament, manutenció, suport psicosocial i sanitari i una agenda formativa i d’incidència.

Quines són les històries personals i professionals que us han portat a ser periodistes desplaçades?

Patricia: Era periodista a la ciutat de Chihuahua i compartia informació i fonts amb Miroslava Breach, una companya també periodista, però d’un altre mitjà. En una ocasió vam publicar juntes una llista de candidats narcotraficants. La Miroslava va continuar escrivint sobre aquest tema a la seva columna i els va acorralar. També vam publicar informació sobre grups de desplaçats, una cosa que molesta especialment aquests grups de la “narcopolítica”. Després de diverses amenaces, el 2017 la van assassinar. Va ser en aquell moment que vaig haver de fugir.

Yaneli: Jo era periodista a la regió de Guerrero i cobria, perquè era la meva feina i perquè volia, mobilitzacions i conflictes socials contra el grup armat Unión de Pueblos y Organizaciones del Estado de Guerrero (UPOEG) i les seves extensions de policia ciutadana i comunitària. Vaig rebre amenaces. També van assetjar la meva família i fins i tot van matar tots els animals de la granja de la mare. Vaig decidir marxar de casa però hi vaig tornar al cap de pocs mesos i hi vaig trobar la mateixa situació, fins i tot amb més intensitat. Em van arribar a atacar físicament i es va cursar una ordre de detenció contra mi. Així que no vaig tenir cap altra opció que tornar a marxar.

Vau rebre suport a Mèxic?

Yaneli: Des dels inicis de les amenaces va ser difícil obtenir protecció del “Mecanisme de protecció per a persones defensores dels drets humans i periodistes”, que és del Govern de Mèxic. Anaven seguint el meu cas i em van prometre acompanyament permanent però mai no es va fer efectiu. Finalment es va fer palès el perill que corria i va ser el mateix Govern que em va proposar sortir primer de Guerrero i després de Mèxic i em va ajudar a fer-ho. Pertanyo a altres xarxes de periodistes com la CIMAC, hi estic en contacte, i em van donar suport. Va ser gràcies a aquesta associació que em vaig assabentar del programa municipal “Barcelona protegeix periodistes de Mèxic”.

Patricia: Jo no vaig voler el suport del Mecanisme, pertanyo a l’entitat Periodistas de a Pie i també estic en contacte amb altres xarxes, inclosa la CIMAC. Gràcies a aquestes xarxes es pot sobreviure. En concret a mi em va ajudar a sortir del país el Comitè Internacional per a la Protecció de Periodistes (CPJ, per les sigles en anglès). A més, les xarxes t’ajuden a no sentir-te tan sola i a continuar lluitant pels mitjans independents, per la llibertat d’expressió.

Els corresponsals de guerra saben on van, han decidit anar a cobrir el conflicte i estan més preparats, si més no emocionalment

Les dues sou periodistes de mitjans locals. Vau pensar que us podríeu trobar en aquesta situació?

Patricia: Quan l’any 2008, després que el Govern federal suposadament comencés a combatre el narcotràfic, va començar una guerra en molts indrets del país, els periodistes del territori ens vam trobar cobrint aquests fets, però no estàvem preparats per fer periodisme de guerra, que és el que fèiem en realitat. Els corresponsals de guerra saben on van, han decidit anar a cobrir el conflicte i estan més preparats, si més no emocionalment. Nosaltres no. Però hem cobert les notícies posant els nostres cossos.

Yaneli: Jo soc activista i el mitjà on treballo, Diario alternativo, vol ser una alternativa als grans mitjans comprats i que depenen dels poders fàctics de la província. No podia no cobrir les violacions dels drets humans i les mobilitzacions que se’n derivaven. Trobar-me en aquesta situació de què parles va ser progressiu. En realitat no ets conscient del perill que corres fins que no t’agredeixen físicament a tu o als teus col·legues, com quan van disparar als peus a un dels meus col·legues.

Malgrat el Govern de López Obrador, les morts de periodistes continuen

Creieu que la situació canviarà gràcies al Govern d’Andrés Manuel López Obrador (AMLO), que va guanyar les últimes eleccions, en part, gràcies a la promesa de lluitar contra la corrupció i crear un estat de dret real?

Patricia: El poble mexicà té moltes esperances en el Govern d’AMLO, però pel que fa a temes relacionats amb la premsa no es fan avenços: corrupció, institucions en poder dels narcos, impunitat. Les morts de periodistes continuen.

Yaneli: Jo el vaig votar, però no m’agrada com afronta la qüestió de la llibertat de premsa. Assenyala aquells periodistes o mitjans que no combreguen amb tot el que fa i els tracta de mentiders o membres de les màfies utilitzant el mateix llenguatge que els que l’han precedit.

En què us pot ajudar el programa municipal “Barcelona protegeix periodistes de Mèxic”?

Yaneli: El vaig demanar sense imaginar-me la quantitat de coses que em podria aportar. És un acompanyament integral, m’ajuda a integrar i assimilar coses i estic en una situació de tranquil·litat i pau relativa. La formació que m’ofereix també és un pilar important per afrontar el futur. Però el més important del programa és que em referma en la voluntat de ser activista fent un periodisme compromès.

Patricia: El programa, com que és integral, té una part important de “cura emocional”, que va molt bé. Un altre objectiu del programa és la incidència, perquè es conegui la situació de Mèxic i en concret la del periodisme. En resum, el programa de refugi de la Taula per Mèxic i l’Ajuntament és molt complet perquè és integral.

El programa “Barcelona protegeix periodistes de Mèxic” vol crear un espai de seguretat a Barcelona perquè puguin enfortir-se, tant professionalment com emocionalment

Voleu parlar de què fareu quan s’acabi el programa?

Yaneli: Jo tornaré algun dia a Mèxic, no sé si immediatament, aquests mesos estic intentant fer un pla de retorn, ja veurem. Però el que sí que sé és que vull fer un treball d’incidència, periodisme feminista que enfoqui la violència des del punt de vista de les dones, les víctimes invisibilitzades d’aquesta violència.

Patricia: Jo preferiria no parlar-ne.

La Patricia i la Yaneli són dues de les vuit periodistes acollides des del 2017 pel programa municipal “Barcelona protegeix periodistes de Mèxic”, coproduït amb la Taula per Mèxic. El programa vol crear un espai de seguretat a Barcelona perquè puguin enfortir-se, tant professionalment com emocionalment, i continuar desenvolupant la seva feina i tornar a Mèxic si és possible. És un programa integral format pels eixos d’incidència política, formació i ocupabilitat i atenció psicosocial.